Associació paraula-idea

   Sigueu o no grans aficionats als passatemps, sabreu que una paraula pot ser definida de formes molt diverses, algunes de ben enrevessades i curioses que fan treballar el cervell i fan funcionar el que hem anomenat «associació paraula-idea».
   Veiem, per exemple, aquesta definició que dóna el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra: “moble que consisteix en una peça llisa i plana sostinguda horitzontalment per tres o mes peus o petges, que serveix per a menjar, escriure, treballar, jugar, etc.”. Una altra definició: “Ens espera ben guarnida a l’hora de dinar”. I una tercera: «no es mou i la parem». Com és evident, ens estem referint a la paraula “taula”. En la tercera definició hem jugat amb el doble sentit del verb «parar», que associat amb la paraula «taula» significa «guarnir». D’altra banda, és evident que no podem aturar (que és l’altre sinònim de «parar») una cosa que no es belluga. Per tant, cal tenir una certa obertura mental, una amplitud de pensament, que ens permeti d’arribar a trobar o deduir una paraula partint de definicions més o menys complicades.
   Com més accepcions conegueu d’una idea o d’una paraula, més fàcil us serà aconseguir aquesta fita. Això, si no es té molta práctica, resulta un xic dificil al començament i pot desanimar fins que no et familiaritzes amb l’estil propi de cada autor, però mica en mica, s’arriba a agafar soltesa i fins i tot resulta divertit.
    Uns dels passatemps més representatius de l’associacionisme entre la paraula i la idea són els mots encreuats.

0 comentarios

Automatismes numèrics

   En els primers anys de l’escola, aprenem els fonaments de les operacions matemàtiques bàsiques.
   Poc a poc, ens anem introduint en els automatismes numèrics quan, per exemple, a cops d’experiència sabem la solució de les operacions més senzilles i gradualment agafem pràctica en operacions més complexes, ja sigui a cop de treballar-les diariament o pel fet que, per diferents raons, ens resulten més fàcils.
   Possiblement coneixereu alguna mestressa de casa que es pot fer una mica d’embolic si ha de calcular el  tant per cent de l’IVA de qualsevol article, però que no tindrà cap problema en saber quan costen tres unces de pernil en veure el cartellet del preu per quilo.
   Malauradament, ens estem acostumant a la utilització continuada de la calculadora i quan no la tenim a mà, ens adonem que estem perdent l’habilitat de fer mentalment operacions simples, convençuts que els anys no passen en va.
   Això no és del tot cert: el que passa és que es perd la pràctica perquè ens hem acostumat a regir-nos per la llei del mínim esforç. No cal que llenceu a la paperera la vostra calculadora, sinó que sempre que us sigui possible feu «l’acte heroic» d’utilitzar la que el vostre cervell duu de fàbrica i que podria ser tant o més potent que l’altra.
   Per ajudar-vos a practicar us proposem els aritgrames, lletramàtiques, màgia dels números i ruleta.

0 comentarios